Cosmovisions: Joc per a una mediació antiadultista

Pots descarregar-te els taulers del joc Cosmovisions ací: Versió en B&N (per a imprimir) i Versió digital a color

Pots descarregar-te el Llibre d’instruccions ací: Versió per a imprimir

Pots trobar els àudios relacionats ací: Àudios del joc

Durant la residència NOTAR dins del marc de MAR en 2024, plataforma de Hablarenarte, Fundació Daniel i Nina Carasso i Museu Reina Sofia, vam fer un exercici per a poder parar a investigar i aprendre sobre la pròpia pràctica i acció per a proposar un espai de reflexió i aprenentatge. “Cosmovisions: nodes d'atenció per a una mediació antiadultista” és un joc que naix d'aquesta investigació on analitzem les pràctiques de mediació cultural amb infància i joventut sota una perspectiva antiadultista per a visibilitzar i compartir reflexions sobre experiències de mediació cultural crítiques amb la mirada adulta.

Des de Massa Salvatge treballem directament amb propostes que posen en el centre el antiadultismo i busquem els límits i possibilitats de la presència de la infància en diferents espais, tensionando les formes de relació, els espais i les propostes. Com a mediadores aquesta mirada antiadultista suposa l’eix de la nostra pràctica i es materialitza en diferents projectes en museus, centres educatius i programes de participació de la infància en el barri i la ciutat. D’aquestes pràctiques sempre trobem tensions, conflictes, preocupacions respecte a les possibilitats reals de participació, les barreres institucionals, el nostre propi rol com a mediadores adultes en el plantejament de les dinàmiques. Però també una forma de treball, recursos i reflexions que ens ajuden a visibilitzar i realitzar accions compromeses amb una mediació crítica amb la mirada adulta.

Plantegem la investigació com un espai per a reflexionar sobre com des de les institucions culturals i artístiques existeix un interés creixent per incloure a la infància i a la joventut en la seua programació, no obstant això, si l’analitzem amb atenció veiem com es continuen considerant un col·lectiu “secundari” en moltes ocasions. Creiem en la infància com a ciutadania de ple dret i això inclou la seua participació i acció directa en l’entramat cultural de barris i ciutats. Que “estiguen” no és suficient, la seua presència suposa un “deuria” per a molts espais on veiem com cada vegada més és indispensable una programació infantil, d’educació, de famílies… Sense menysprear que això siga un avanç, ens plantegem si no estem veient un “kidswashing”, una imatge il·lusòria de responsabilitat amb la infància per part de les institucions on la presència de xiquets, xiquetes i famílies es converteix en necessària però no prioritària en el seu pensament, el seu pressupost, els seus professionals…

Pots llegir la memòria que resumeix la nostra residència sota el marc de NOTAR ací: Memòria de la residència

Creiem que reflexionar sobre com incloem a la infància i com es desenvolupen les programacions de mediació per a públic jove i infantil ens porta a qüestionar-nos el nostre propi privilegi com a adultes i com a mediadores. Una mirada antiadultista de la mediació implica repensar i qüestionar la idea de la infància com una inversió i, per tant, replantejar els propis objectius de base de les accions que duem a terme. Busquem generar una alerta en la mirada, desnaturalitzar algunes de les idees establides per la pràctica adulta. El saber de la pràctica moltes vegades es transforma més en pregunta que en resposta, entenem que una pregunta o conflicte ajuda a generar aquesta atenció o alerta en la pròpia pràctica, i també que les bones pràctiques s’expliquen millor amb exemples concrets que amb explicacions. Per això, es planteja extraure coneixement i visibilitzar sabers que emergeixen de les pràctiques sense perdre de vista que naixen d’elles. Per això, la investigació naix des de la pràctica per a després també compartir des d’ella a través de l’arxiu de peces d’àudio en el joc amb exemples i reflexions concretes.

Aquesta investigació la vam fer en diferents fases:

1. Busquem realitzar una revisió sistemàtica dels nostres aprenentatges a través de tres àmbits: la institució cultural, el centre educatiu i el barri o territori propi com a llocs des d’on partir i observar la pràctica. Per a això hem utilitzat eines bàsiques i inspiracions de la investigació qualitativa. Aquesta fase va donar lloc a un primer mapa conceptual o cartografia amb el qual es podia visibilitzar i compartir algunes idees i temàtiques clau.

2. Compartir amb otres mediadors especialistes en els diferents àmbits proposats per a poder trobar punts comuns, revisar les nostres idees, ampliar o reduir el mapa.

3. Procés per a revisar conceptes, termes, simplificar definicions i ampliar relats. D’aquesta fase va ser especialment interessant distingir entre referències a un adultismo estructural o a altres discriminacions o dificultats d’accés com el classisme o el racisme d’aquells nodes que es referien concretamenten a l’àmbit de la mediació.

4. Obrir i ampliar el debat a través d’espais on compartir reflexions entorn d’una mediació cultural conscient amb les necessitats i desitjos de les infàncies des d’una perspectiva antiadultista i reflexiva sobre els processos d’art+educació.