La torre: receptes d’un barri fronterer

“Com, des de la frontera, pren forma el nosaltres?”. Formular una pregunta com aquesta requereix d’un cert temps. Són d’aquelles preguntes que apareixen en processos com aquest, de manera difusa i esmunyedissa. Preguntes que ens fem sense fer-nos, que són allí, però que ens costa enunciar de manera precisa.

En iniciar aquest projecte, que pretenia indagar en la idea de frontera, teníem unes certes intuïcions sobre l’oportunitat de situar-lo a la Torre. Un barri perifèric, just a l’altre costat d’una de les fronteres geogràfiques més clares que té la ciutat de València: la desviació del riu i les vies de circulació que el voregen. Un barri, o un poble, fortament vinculat al treball de la terra, històricament però també hui dia. I també un lloc que acull, de manera significativa, a persones de diversos orígens, cultures i capacitats que defineix bastant bé el caràcter actual del barri. Però evidentment no sols aquestes fronteres trobem a la Torre. Com en tants altres llocs, hi ha un munt més (algunes molt visibles, unes altres no tant) establides per qüestions de classe, gènere, orientacions sexuals, ideologia, religió, costums, maneres de viure, etc.

“Receptes d’un barri fronterer” ha convocat a veïnes i veïns de La Torre al voltant d’una taula per a parlar, pausadament i amb la cura necessària d’aquest “nosaltres”. Compartint receptes i alimentant-nos. Un projecte de mediació que ha generat diverses accions tant en el Centre de Carme de Cultura Contemporània com a la Torre establint una tensió entre aquests dos punts a partir de les històries de vida de les participants i explorant, des de les pràctiques artístiques, performatives i editorials, les possibilitats relacionals dels límits de la ciutat, els sabers subalterns i les experiències frontereres de la comunitat.

L’última acció del projecte ‘Receptes d’un barri fronterer‘, en el marc de la residència de mediació cultural Cultura Resident, va consistir en un xicotet viatge que va portar als participants de la pedania de La Torre fins al centre de València. “De la torre al centre”, aquest trajecte, guiat per mitjà d’unes audioguies realitzades per a l’ocasió, va proposar una experiència multisensorial on les persones participants perceben el paisatge urbà que separa aquests dos punts, mentre gaudeixen d’un relat en el qual es mesclen receptes de cuina, experiències viscudes i comentaris sobre els llocs i el context.

MASSA SALVATGE (TERESA MATA, LLUC MAYOL I ALBA OLLER). RECEPTES D’UN BARRI FRONTERER

DE LA TORRE AL CENTRE